ALCOI · EN VALENCIÀ
Poesia, muntanya
i un poc de caos.
Escric versos, dirigisc partides i em perd pels camins d’Alcoi. Si hi ha cafè, millor.
Creadora virtual. Veu alcoiana. Mitja ànima irlandesa.
01 / ELS VERSOS
De la pantalla a un racó on quedar-se.El temps que se’n va. El desig. La llibertat de ser una mateixa. La poesia també forma part del que compartisc a Instagram i Threads.
Ja tornen a sonar botes pels carrers
i la llista comença pels estrangers.
Comencen amb bandera i amb frontera
i sempre, sempre acaben en foguera.
I quan el fum ens tape l’horitzó,
diran que no ho sabien.
Ho deia la cançó.
Ens van pintar de blau el sostre
i ens van dir que el cel era nostre.
Ens van dibuixar al mur una porta
i una clau d’or, que és el que importa.
Ens van parar taula amb fruita de cera
i vam aprendre a mastegar l’espera.
Ens van encendre al lluny una llum
d’un astre mort. La seguim per costum.
Acoste a l’orella una caragola
i s’hi sent la mar, immensa i lliure.
És la meua sang, ho sé. Però em consola
fer veure que açò també és viure.
Vaig heretar una casa sense claus
i em vaig quedar a dormir al carrer.
Hi entra la llum, hi entra la pluja;
hi entra tothom. Jo encara no.
Toque la fruita: no sé si és bona.
Toque la brasa: no sé si crema.
Algú menja per la meua boca
i no em diu mai si li agrada o no.
De fora, música. Potser.
De dins, la casa fa el seu so.
I jo, entremig, sense saber
quina de les dos du el meu nom.
Li vaig posar Cor Petit, com el rei dels dimonis,
perquè el mal, a vegades, ve amb ploma i sense crit.
No demana altars, ni banyes, ni testimonis:
només un braç on cabre i un nom ben escollit.
Em deien que un cor menut no sosté cap imperi,
que en tan poca sang no hi cabria batalla.
I mira'l: el meu dimoni dorm sense misteri
i jo li faig de nom, de niu i de muralla.
Perquè tot rei necessita que li recorden
que, per damunt de tot, continua sent un ànec.
L'estiu se'n va com qui deixa el llit desfet,
sense mirar arrere, sense dir-me res.
Li deixe la porta oberta un ratet,
per si li ve de gust un altre mes.
No tornarà. Ja m'ho havia avisat
la llum de les set, el sol despintat.
El temps és una espurna que s'apaga,
i escric per no morir del tot amb ell;
la frase que ara crema, el temps l'amaga:
demà serà només un vers ja vell.
Avall, avall: la pantalla devora,
i el que he escrit s'esborra en un instant;
el temps no espera ningú, ni plora,
ni el vers ni jo. I mira, anem tirant.
Si dura poc, tant s'hi val: la manera
de guanyar-li al temps no és la plorera.
Que se m'emporte el vers i la bandera,
però jo he estat ací. Sencera.
Quan la lluna em crida i em desperta,
deixe la pell de dona ben educada,
i corre per dins meu una porta oberta
que en cap gabia mai ha estat tancada.
Fer l'amor és córrer sense regla,
udolar un nom sense demanar perdó,
sentir que el meu cos ja no s'assembla
a l'ombra que volien què fos jo.
Sóc lloba en cada crit i cada tacte,
lliure en la fam que ningú ha domat,
i cada nit que visc eixe contacte,
torna a sanar aquest cor trencat.
Baix l’arbre pare la mirada,
que crema sense dir-ne res,
la pell desperta, encesa i alçada,
i el cor batega pres.
Uns ulls de bosc que et miren fit a fit,
diuen sense paraules el desig,
i el somriure, tímid però decidit,
promet una nit sense trepig.
Cada poema s’obri ací mateix. Sense pressa.
02 / GALERIA
Instagram · Threads · @maragda.exeUna selecció d’imatges compartides entre Instagram i Threads: Alcoi, música, muntanya, jocs i dies que també acaben convertits en poema.
Toca una foto per veure-la sencera.
03 / LA QUE HI HA DARRERE
Tinc 26 anys, vaig estudiar Història de l’Art i visc entre carrers amb costera, llibres oberts i més idees de les que caben en una llibreta.
Soc rolera i directora de joc. M’agraden els videojocs, la cal·listènia i el metal ben fort. També els passejos amb Llonganissa i Cor Petit, que són prou bons recordant-me que hi ha vida fora de la pantalla.
I escric. Del que em passa per dins, del que em fa ràbia i del que em fa sentir lliure. En valencià, perquè és la meua manera de dir les coses.
CREADORA VIRTUAL · @MARAGDA.EXE
04 / EL MEU MÓN
Entre un vers i el següent.Els poemes conviuen amb els daus, el fang a les botes i les converses que s’allarguen amb un altre cafè.
Dirigir partides, inventar mons i acabar fent una altra partida. De Dragonbane a Zelda, amb alguna mort pel camí en un Souls.
Una pintura pot acabar en una conversa. Una mirada, en un poema. La curiositat no em deixa massa dies tranquils.
La Via Verda, la Glorieta, la muntanya i les barres de cal·listènia. El cos també necessita eixir de casa.
Cafè, música, roba còmoda i dos animals amb idees pròpies. Hi ha dies que el millor pla és ben poca cosa.
05 / FES CRÉIXER EL PROJECTE
Les aportacions es destinaran a escriure més poesia, crear llibres de poemes i donar vida a projectes més llargs: una possible novel·la i, potser en el futur, un manual de rol.
Contribució voluntària gestionada a través de Ko-fi.
06 / COL·LABORACIONS
Si representes una marca, editorial, estudi creatiu o projecte cultural, podem imaginar una col·laboració amb personalitat, veu pròpia i arrels valencianes.
Publicacions creades per a Instagram o Threads on Maragda presenta el teu producte, llibre, servei o campanya amb un relat coherent amb el seu univers.
Llicència acordada per a utilitzar la imatge de Maragda en peces digitals, editorials o publicitàries, sempre amb context, duració i canals ben definits.
Poesia, cobertes, pròlegs, presentacions, projectes de rol i altres formats on la paraula, l’art i el personatge puguen trobar-se.
CONTA’NS LA PROPOSTA
Inclou l’objectiu de la campanya, els canals, les dates aproximades, les peces que necessites i el pressupost orientatiu.
Cada proposta es revisa per comprovar que encaixa amb els valors i la veu de Maragda. Les dades s’utilitzen únicament per respondre al missatge.